He passat dos mesos extraordinaris al Kangaloola Wildlife Shelter. És molt difícil explicar en quatre paraules tot el que he aprés i el que he viscut, però m'agradaria que coneguessiu una mica la feina que s'hi fa i la gent que la porta a terme.
Kangaloola és un nom aborigen australià que significa Refugi per a cangurs o Territori de caça de cangurs. Tan un com l'altre donen a entendre que la zona on actualment es troba el centre de recuperació Kangaloola ha estat des de temps immemorials una zona pertanyent a aquests fantàstics animals. Aquest centre de recuperació es troba al bell mig d'un bosc d'eucaliptus, hàbitat de nombrosos animals a part dels cangurs. L'objectiu del centre és retornar els animals al seu hàbitat un cop recuperats.
La Glenda Elliott, la propietària del centre, porta més de 40 anys dedicada en cos i ànima a la recuperació i reintroducció de la vida salvatge australiana. L'amor que sent per la vida salvatge del seu país i la connexió que hi té segurament són conseqüència de la seva herència aborigen (el seu pare era aborigen). No fa tants anys enrere els aborigens a Australia eren considerats animals, per la qual cosa no tenien drets i entre d'altres coses no se'ls permetia accedir a l'educació. La Glenda va haver d'aprendre a llegir i a escriure per ella mateixa i tots els coneixements que té del comportament i necessitats dels animals els ha guanyat amb l'experiència i observant com funciona la natura.
No puc oblidar-me de mencionar la Wyanda. Una noia holandesa afincasa a Australia des de fa quatre anys, que va venir al centre per passar una setmana hi s'hi va quedar 2 anys!! Ha fet una feina extraordinaria a Kangaloola i ara busca un lloc per establi-se al nord de Queensland. Ens veurem aviat per alla dalt, la Gran Barrera ens espera!!
A Austràlia els centres de recuperació de fauna salvatge no estan subvencionat pel govern, tots són d'iniciativa privada. Tots els diners que entren al centre, que són pocs, es destinen a la cura dels animals (menjar, medicaments, instal·lacions, etc.). A vegades també es reven donacions de medicaments i materials. Amb això vull donar a entendre que al centre es viu amb el bàsic, tant és així que durant el dia no hi ha electricitat - tenen un generador que s'engega per les nits - i depenen de l'aigua de pluja per rentar, dutxar-se, etc.
És tota una experiència viure realment amb el mínim que una necessita, que consti que de gana no n´he passat, més aviat al contrari, i despreocupar-se de la "pinta" que fas, és una alliberació! Ara, no es poden tenir gaire escrúpols ni manies, si no t'agraden les aranyes...cap a casa! i la merda de cangur....sí fa podor! Però el que els animals t'aporten no té preu!!!
Hi ha moltíssima feina a fer al centre i aquesta s'incrementa en funció del nombre d'animals "residents". Els cangurs mengen herba i cal anar a recollir-la cada 2-3 dies. El mateix passa amb els koales, que s'alimenten de les fulles tendres dels eucaliptus. Quan no hi ha voluntaris al centre tota la feina l'ha de fer la Glenda. Cal tenir present que a vegades hi ha cries que necessiten alimentar-se cada 2-4 hores!!!
Si teniu la sort de disposar de temps i diners (pel viatge, perquè al centre estàs de voluntari i et donen menjar i dormir) i voleu viure una experiència única no dubteu a passar-vos per Kangaloola. A part de conèixer els cangurs també coneixereu gran part de la fauna australiana, wallabies, wombats, koales, possums, etc., animals únics al món, alguns dels quals difícilment podreu veure fora del centre.
Kangaloola Wildlife Shelter
RMB 2040A
Yackandandah
Vic 3749
http://www.kangaloolawildlifeshelter.com.au/
(també estan a facebook)
Aquesta és la meva nineta, la Muño, una cria de cangur que com la majoria dels animls del centre va perdre la mare al ser atropellada per un cotxe.
La fauna introduïda pels europeus, gats, gossos, rates, guineus, etc., és la principal causa de la desaparició de moltes espècies, sobretot d'ocells, del continent. La gran majoria dels petits marsupials, com els possum, són atacats per gats i rates.
